El Pau Pons ens explica:
(...) Avui ha estat el primer dia que he anat a fer informàtica amb la gent gran, faltaven bastants alumnes, ja que potser es pensaven que encara era festa, el primer que hem fet es presentar-nos, després havien d’utilitzar el gmail, enviar missatges, agregar contactes… i si tenien algun problema o no se’n recordaven d’ algun pas, jo, el Juanan o el Miquel Àngel (el professor que sempre està allà) els ajudàvem. Anar-hi a mi em feia molta mandra, ja que no em venia gaire de gust, però un cop allà, m’han vingut ganes d’ensenyar aquest tema que domino (...)
(...) Avui, ja hi era tothom, per tant hem hagut d’explicar als que van faltar el que vam fer el dia anterior. Els altres han seguit amb el tema del gmail, però un nivell més avançat, afegint fotos i vídeos al correu...i igual que el dimarts passat si s'encallaven en alguna cosa, els ajudàvem. Avui m'he sentit més còmode, ja que ja coneixia la gent i a l’alhora m‘he sentit útil, m’agrada que em preguntin i m’agrada veure que ells estan molt contents de que nosaltres hi siguem (ho se perquè m’ho han dit (...)
(...) Avui, hem seguit amb el gmail i hem ensenyat com adjuntar fotografies a un missatge (hem tornat a fer el mateix del dia anterior perquè la majoria no se’n recordava, avui ja tothom em crida pel nom i no per noi o jove (...)
El Juanan Hidalgo ens explica:
(...) Començàvem a les 7, però el Pau i jo vam quedar abans per conèixer el professor d’informàtica. Després de parlar una estona amb ell, vam anar a la classe i el primer que vam fer va ser presentar -nos a tothom.Un cop presentats va començar la classe. Va ser bastant entretingut perquè tenien molts dubtes i estàvem tota l’estona donant voltes per ajudar-los. Els avis ens parlaven amb tota confiança i eren molt “majos” (...)
(...) És el segon dia, ja coneixem més o menys a tothom i tots ja saben com ens diem, cada cop ens parlen amb més confiança, mentre fan la feina els avis ens expliquen anècdotes. Avui han estat passant-se fotos pel gmail y agregant-se a contactes de google.
L'Ivan Marin ens explica:
(...) Avui ha sigut el meu primer dia de Servei Comunitari d’informàtica amb la gent gran del meu poble. Vàrem quedar el Carles i jo una estona abans de que comencés la classe, amb la finalitat de poder demanar disculpes al professor, doncs em vaig confondre de dia, pensava, que era els dijous, i quan vaig anar el dia 14 (dijous) vaig trobar tancat.
Una vegada demanades les disculpes i li vam dir el nostre nom, per cert el professor es diu Miquel Àngel i és de la Pobla. Ens va comentar que estaven fent uns retocs a unes imatges d’animals de la naturalesa. El Miquel Àngel va fer la presentació a l’aula, també va fer el comentari de que si tenien algun dubte podien demanar que els hi expliquéssim i tot seguit va començar a explicar com es feia.
He de dir que pensava que seria avorrit , pesat… això d’explicar informàtica a la gent gran, però ha estat tot el contrari, doncs el grup d’informàtica de gent gran del meu poble, està molt interessat i amb moltes ganes d’apendre, la gent és molt participativa.
(...)
Avui la classe ha sigut molt més dinàmica, la gent ja sabia com funcionava l’aplicació i gairebé no hem hagut de fer res, tot i així, m’esperava que fos més avorrit el segon dia, perquè ja seria com rutina, però tot el contrari. Tinc ganes de tornar a la aula i ajudar-los!
El Carles Escudé ens explica:
El primer dia hem fet servir un editor de vídeos m'ha a semblat molt entretingut m'agrada ajudar-los en tot el que pugui i que passin una bona estona i que aprenguin tot el possible.
El segon dia hem acabat de ensenyar a fer servir l'editor de vídeos i a enviar els vídeos al correu. No sabien entrar al correu.
El tercer dia els hem ensenyat a connectar el mòbil a l'ordinador i a passar les imatges. Ha sigut divertit i m'han ensenyat on han anat de viatge i m'han explicat el què han fet per allà.
El quart dia hem fet un vídeo amb les seves pròpies imatges. Els està quedant mol bé.
El cinquè i últim dia vam seguir fent el vídeo amb les imatges dels seus viatges. Va quedar millor del que esperava.
