(...) Per a mi personalment encara que no estigui dins l’horari de l’institut ha sigut una
experiència molt bona per poder recordar com era de petit, perquè jo ja no
m’enrecordava de com els nens podien estar tan i tan bojos, no paraven mai
quiets i sempre volien “liarla”. També m’ha agradat posar-me en la pell d’un noi/a
que ha de fer com de “pare” perquè aquells nens necessitaven alguna persona
que els posés un límit
(...) He
aprés a comportar-me i a tenir molta
paciència amb ells, també m’ho he passat bé com si fos un nen petit com ells ...
(...) M’ha agradat
l'experiència de tornar a veure com era jo de petit, de tot el que feia sense
adonar-me només amb el propòsit de passar-m'ho bé
