La Fàtima Toumi ens explica:
(...) El primer dia vaig arribar una mica tard les noies eren molt maques. El primer que vaig fer va ser jugar amb els nens i despertar els que estaven dormint, per començar a aprendre. Aquell dia havia molt pocs nenes, ja que la majoria estaven malalts ,després els vam canviar el bolquer i posar colònia per començar a recollir. Va ser un dia normal res diferent.
(...) Vam fer un joc, era l'últim dia i el joc consistia en fer dibuixos i endevinar què era. Després vam cantar cançons i vam llegir contes i al final em van fer uns dibuixos ,vam anar a les classes i vam a a pintar en un mural les empremtes de las nostres mans.Va ser un dia molt maco. Ha estat una experiència inoblidable, la tornaria a repetir.
L'Ainhoa Pañella ens explica:
Vaig estar cinc dies a la llar d'infants Sol Solet, la llar on va anar el meu germà petit i la qual sempre he tingut ganes de visitar.
Dilluns→ El primer dia recordo que no estava molt nerviosa, més aviat estava contenta perquè havia arribat el dia i podia jugar finalment amb els nens i nenes. Les monitores em van tractar com una més i des del minut u em van fer sentir molt còmoda. Vaig arribar i vaig jugar amb els nens petits. Quan arribava l’hora del berenar els ajudava amb la fruita i a preparar els seus plats. Seguia jugant amb ells fins que sobre les 17 venien els seus pares a recollir-los.
Dimarts→ Aquell dia va passar massa ràpid i recordo que els nens ja coneixien el meu nom, jugava amb ells, llegia contes i parlava amb els més grans. Vaig cuidar especialment d’un nadó, li canviava els bolquers i donava de menjar papilles. Després l’intentava dormir o jugava amb ell.
Dimarts→ El tercer dia vaig cuidar també del nadó de l’altre dia. Vaig inventar un joc divertit entre els petits que era jugar a les altures. No sona molt divertit però ens ho vam passar en gran (...)
Dijous→ Dijous va ser gairebé igual que els altres dies, m’ho vaig passar molt bé. Sona infantil però em sentia una més allà, jugava, reia, cantava...Tot el que podia. Aquell dia vaig parlar amb molts dels pares dels nens petits i els explicava qui era i com s’havien portat els seus fills. També parlava amb les monitores, sobretot amb una que es deia Cristina, totes eren molt agradables (...)
Divendres→ Els dies van passar molt ràpid i va arribar l’últim dia. Vaig intentar aprofitar les hores perque segurament no tornaria a estar allà amb tots els nens i nenes amb els qual m’ho passava genial i amb el pas dels dies els havia agafat una mena d’estima, sempre m’han agradat molt els infants i poder passar uns dies amb ells va ser genial.
Vaig jugar amb ells i els vaig donar una abraçada forta a tots per acomiadar-me, vaig dir adeu a les monitores. Sempre tindré el record d’una gran setmana, diferent i única.
La Mireia Rico ens explica:
DILLUNS : El primer dia estava molt nerviosa abans d’entrar perquè mai havia ajudat a professores de llar d'infants. A l’entrar vaig veure que ja coneixia a moltes d'elles, tots els nens estaven jugant i alguns fent la migdiada, després a les 16:00h els donaven el berenar ( jo només mirava ) i després a l'acabar els portàvem al lavabo, els vam canviar el bolquer, pentinar, netejar la cara i les mans, i els vam deixar jugar una estona més fins les 17h..
(...) DIMECRES : El tercer dia ja no estava tant nerviosa, vaig entrar amb més seguretat
(...) DIJOUS: ja no tenia nervis, al contrari, estava molt contenta del meu servei comunitari, tot va ser igual però ja tenía molta més confiança, m’agradava molt ajudar a donar el menjar als nens, netejar-los, posar colònia que feia olor de bebè, veure'ls feliços jugant amb qualsevol ninot.
DIVENDRES: L’últim dia, divendres anava amb moltíssimes ganes, molt contenta pero trista perquè els havia agafat molt carinyo per deixar de veure'ls per sempre.
Però vaig aprofitar i ajudar al màxim, els vaig ajudar a recollir, els vaig donar de berenar, els vam netejar i vaig jugar com una nena petita amb ells.
