Experiència de l'Eric Armengol
Dia 13/04/2019
En arribar, el veterinari (que per cert, ja coneixia) m’ha saludat i m’ha presentat a la cuidadora amb la qual estaria tot el dia, ja que ell havia de marxar. La primera feina que m’ha donat ha sigut donar menjar a les afamades tortugues de terra, feina que s’ha allargat fins a l’arribada dels visitants. Just havent acabat, m’ha dit que fes el mateix però amb les tortugues d’aigua.
Mentre donava menjar per aquí i per allà, uns visitants, espantats, m’han avisat que una tortuga gegant africana (una de les tortugues de terra més grans del món) s’havia posat panxa amunt i no podia donar-se la volta. Els he tranquil·litzat dient que era normal, ja que en aquesta època les tortugues comencen a aparellar-se, he avisat a la cuidadora i entre els dos l’hem posada bé un altre cop.
Quan he acabat de donar menjar a totes les tortugues, he ajudat la cuidadora amb l’arribada de visitants i d’altra gent que anava a deixar les seves tortugues mascota. Ha sigut molt curiós conèixer les històries de cadascú però, tot sabent que moltes vegades és culpa de les botigues i que al menys es preocupaven de portar-les allà, no he pogut evitar sentir tristesa en pensar en la irresponsabilitat de molta gent. Per sort, totes aquestes (7 en total) viuran genial en la seva nova llar.
Dia 20/04/2019
Avui l’encarregat era un home. Després de presentar-nos, hem donat menjar els dos junts a les tortugues de terra. Quan hem acabat, m’ha encarregat una feina bastant important: marcar dues tortugues mediterrànies que en poc serien alliberades. M’ha ensenyat el codi amb el qual les marquen i després m’ha deixat sol fent la feina. M’ha fet molt feliç això, perquè m’ha donat un vot de confiança que, és clar, per res del món anava a desaprofitar. Les he marcat i m’ha dit que ho he fet bastant bé per ser la primera vegada.
Ja quan arribaven els primers visitants, he donat menjar a les tortugues d’aigua. El que ha vingut després ha sigut el mateix que l’últim dia: rebre els clients, obrir la porta, ensenyar on està el lavabo… També han arribat tortugues, si fa no fa el mateix número que el dissabte passat.
Li he preguntat un munt de coses a l’encarregat, i m’ha respost totes les preguntes molt amablement. El temps ha passat volant. Quan era gairebé hora de tancar, he organitzat totes les tortugues que havien arribat i l’encarregat m’ha ensenyat com donava menjar a algunes serps.
Ara només queda un dia. És una pena però aprofitaré les hores que queden al màxim!
27/04/2019
El primer que he fet, ha sigut presentar-me a l’encarregada, que no era la del primer dia. Avui he sigut jo qui ha preparat el menjar per les tortugues de terra i també l’he repartit, com els dies anteriors, pels recintes. Per primera vegada, he donat menjar a les cries!
A part d’això no he fet gaire cosa. He ajudat amb les tortugues que arribaven però poc més, ja que tampoc han vingut molts visitants. Això m’ha donat més temps per estar amb els animals. De tota manera he estat parlant amb la cuidadora sobre diferents temes, com la responsabilitat de la gent a l’hora d’adquirir un animal.
Per últim, quan ja se n’han anat tots els visitants, l’encarregada m’ha manat anar una tortuga a un dels estanys. Per tenir accés a aquell estany en específic, m’he hagut de ficar dins del recinte de les tortugues gegants africanes que, amb curiositat, han començat a donar voltes al meu costat.
Potser no he fet tant com altres dies, però ha sigut genial d’igual manera. Amb aquest dia acabo el servei. Ha sigut una experiència meravellosa que no oblidaré mai!
